15. CINEMA DE TERROR

EL CINEMA DE TERROR

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es controla per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de paüra, terror, por, disgust, repugnància, horror, incomoditat o preocupació. Els seus arguments tenen a veure amb la sobtada intrusió en un àmbit d'anormalitat d'alguna força, esdeveniment de personatge de naturalesa maligna o celeste, un menut d'origen criminal o sobrenatural. En els cinemes de terror és on es produeix una sensació de por o temor sobre les diferents causes que generen un personatge o actor professional.

INTENCIÓ

Gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de paüra, terror, por, disgust, repugnància, horror, incomoditat o preocupació.

HISTÒRIA

La primera pel·lícula de terror va ser realitzada en 1910 per J. Searle Dawley, per als Edison Studios es va tractar de la primera adaptació del mite de Frankenstein. En aquesta època del cinema mut van aparèixer altres pel·lícules que encara avui posen els pèls de punta, com El Golem, Häxan la primera pel·lícula de temàtica ocultista i demoníaca, El geperut de Notre-Dame o El fantasma de l'òpera.

Anys 50 i 60

Si es parla de cinema de terror, no es pot passar per alt a la productora britànica Hammer, que al llarg dels anys 50, 60 i 70 va desencadenar una allau de pel·lícules del gènere, algunes de gran qualitat, com La maledicció de Frankenstein, Dracula i La Mòmia. El seu director estrella va ser l'anglès Terence Fisher.

També hem de recordar al nord-americà Roger Corman, director de sèrie B (pel·lícules de baix pressupost) especialitzat en l'adaptació: House of Usher (La caiguda de la casa Usher), Tales of terror ('Contes de terror) i The Raven (El corb) entre d'altres.

Podem trobar altres actors llegendaris del gènere com l’espanyol Jacinto Molina Álvarez, Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts de 2001, va ser considerat internacionalment un gran especialista, havent participat, ja sigui com a actor, director o guionista, en un centenar de pel·lícules aproximadament .

Anys 70

A principis dels anys setanta trobem dos exemples molt notables: L'exorcista (William Friedkin), considerada per molts crítics la pel·lícula més terrorífica de la història del cinema, i la tècnicament magistral Tauró (Steven Spielberg)..

La mixtura de terror i ciència ficció transitada en literatura per Lovecraft, reapareix amb l'excel·lent Alien, de Ridley Scott, que narra la terrorífica lluita contra un monstre extraterrestre indestructible a bord d'un vaixell de càrrega espacial. El film va donar origen a diverses seqüeles.

Anys 80

Els anys 80 van estar acaparats per serials de "terror adolescent", cintes sense grans pretensions dirigides a un públic molt determinat. Aquesta modalitat segueix omplint sales en els nostres dies.

El 1980, s'estrenaria Friday the 13th de Sean S. Cunningham, arrencada d'una saga de pel·lícules en les que el gestor terrorífic és un salvatge assassí que actua en la foscor.

Tot i que la precursora de la modalitat havia estat Halloween, de John Carpenter, director igualment molt procliu al gènere. De l'slasher també destaquen les pel·lícules: Prom Night, El tren del terror i Sagnant Sant Valentí entre m,oltes més. La sèrie Creepshow, de Stephen King i George A. Romero, pertany també a aquesta època.

El canadenc David Cronenberg va encertar novament de ple amb La mosca (remake d'una gran cinta dels anys 50), i amb Inseparables. Visualment molt poderosa, la pel·lícula de zombis Terroríficament morts, de Sam Raimi i dels germans Chiodo. Tancaran aquesta dècada una de les millors adaptacions sobre l'obra del novel·lista Stephen King: Pet Sematary, de Mary Lambert.

CARACTERÍSTIQUES

El cinema de terror pren elements de fonts de la literatura, supersticions i llegendes tradicionals, així com de temors i malsons nascuts de contextos socioculturals molt més actuals i precisos.

D'aquí sorgeixen els elements i personatges bàsics utilitzats en les pel·lícules d'aquest gènere: els vampirs, l'home llop, els monstres, fantasmes, bruixes, zombies, etc. Els espais o escenaris més visitats seran la nit, cementiris, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre o el bosc emboirat, que han acabat formant un catàleg de "llocs" comuns. Així mateix, mai ha de faltar una banda sonora densa i suggeridora, al costat d'uns esgarrifosos efectes de so, efectes que en els últims temps ratllen més aviat en el ensordidor.

Els efectes qual experimenta l'espectador horroritzat en la seva butaca inclouen fortes pujades d'adrenalina, amb dilatació de pupil·les, acceleració cardíac i respiratori, i suor freda, la qual cosa comunament es tanca amb un alleujament final, en el qual, d'acord amb la rematada que hagi tingut la història, regnarà el consol o el desconsol.

El motor sensacionalista en aquestes pel·lícules és, en molts casos, l'exhibició de la crueltat, humana, bestial o sobrenatural, com a representació del mal i això ha portat una gran competència comercial.

A part del mal i molt lligat a ell, l'ocult o misteriós, com és lògic, defineix també al cinema de terror com a gènere. L'ocult suggerit serveix tant per referir-se a la temàtica del cinema de terror com a la seva caracterització i posada en escena com en el suspens, a escatimar informació a la atribolat personatge, informació ja coneguda pel públic, que espera angoixat esdeveniments.

Altres vegades es procedeix a l'ocultació i suggeriment a través de l'exacerbació enganyosa del decorat, de la manipulació de la fotografia, del maquillatge, etc., o per mitjà de la més pura i simple privació dels elements implicats, com en la tècnica del fora de camp; la interposició del personatge entre la càmera i l'element terrorífic.

CLASSIFICACIÓ

D'entre totes les variants es podria triar una breu classificació d'acord amb la temàtica general:

• Les preguntes sobre el més enllà i el desconegut que han generat tota la sèrie de zombis, mòmies, fantasmes, vampirs, extraterrestres, etc.
• La por a la tirania cruel, per exemple, la relació del Comte Dràcula amb els seus súbdits i víctimes, o la potència amenaçadora de bruixots malignes o monstres, com és el cas de King Kong i altres.
• El monstruós en si mateix, relacionat amb l'anterior: l'aparició de la anormalitat que alarma i atemoreix; té el seu millor exemple el vell Frankenstein, i més modernament, els Alien, Predator.
• La pèrdua d'identitat i la por a la bogeria, visible com La invasió dels lladres de cossos, on uns éssers ocupen els cossos suplantant la personalitat de les seves víctimes; L'exorcista, la possessió de la protagonista pel dimoni, en les moltes versions cinematogràfiques que ha tingut aquesta història; també, Psicosi i d'Alfred Hitchcock.